Sovint quan ens parem a pensar perquè algunes propostes d’oci tenen èxit i d’altres no, ens fixem en allò que ofereixen però no ens preguntem a qui van dirigides. D’això en màrqueting turístic se’n diuen: els públics. Doncs bé, fa temps que el turisme del vi va creixent a l’Empordà, una regió molt acostumada a dirigir-se a un públic de sol i platja d’origen molt divers i de tipologia molt àmplia. És hora de definir bé aquest nou públic: l’enoturista de l’Empordà.
Després de varis anys duent a terme visites a celler, a vinyes i guiant tastos de vi he observat que l’enoturista, un cop ens entra per la porta, no valora tant la quantitat de vi que li dones a tastar o el prestigi de la regió, com la hospitalitat, l’atenció que rep, els consells i les recomanacions, així com el relat que s’amaga rere cada celler. És un turista molt vivencial que busca experimentar emocions, conèixer les persones i els vins d’aquell territori que, probablement ja havia visitat repetides vegades en busca de bellesa i autenticitat. No vol sentir-se turista sinó que vol sentir-se observador de la quotidianitat i poder tafanejar rere les cortines sense ser vist.
Aquesta persona no necessita un circuit marcat, ni un sistema de megafonia, aquest nou enoturista busca petits cartells escrits en català que li donin pistes i li indiquin on són els cellers oberts i valora molt les zones de descans on poder fer un tastet del bell paisatge mentre beu una copa del vi que acaba de comprar. Calen, però, persones que crein aquests productes, que els rebin amb els braços oberts, que estiguin disposades a narrar-los una història real que després explicaran als seus amics amb qui compartiran la seva experiència vinícola a l’Empordà.
Nova sala de tast del Celler Mas Llunes
