L’enoturisme pren força, cada vegada més famílies i colles d’amics es desplacen en els seus dies festius per tastar vins, menjar bé i conèixer regions vinícoles, totes elles d’una gran bellesa. La cultura del vi està arrelant de nou. Una terra que va viure l’esplendor dels vins mediterranis, ara es recupera d’una era de sequera i ho fa amb il·lusió i convicció. I és que per més que es cremi el bosc, sempre queden llavors que rebroten i donen vida a un renovada vegetació.
Sovint l’activitat escollida per les parelles o pels grups d’amics és la clàssica visita al celler i el tast dels vins de la botiga. Una activitat que té molt de sentit si l’objectiu del client és comprar vi i poder-lo tastar abans per tal d’escollir el que més li agradi. En tal cas, també té molt de sentit que se’ls faci una petita visita, doncs ja que s’han apropat personalment fins aquell indret, quina millor carta de presentació que una breu explicació i una passejada per conèixer millor l’essència i els valors d’aquell celler, del que probablement en són fans.
Ara bé, què passa quan el client ve a fer turisme i no a comprar? Quan el client ve a passar el matí o la tarda, sense una intenció específica de proveir-se de queviures? En aquest punt és quan un celler o altre tipus d’empresa, s’ha de plantejar si es vol obrir a l’enoturisme o no. El turista compra records, però no sol comprar caixes i caixes vi . El turista no té pressa i no ve quasi mai en horari comercial. El turista vol viure experiències, i el turista està disposat a pagar el preu d’aquestes experiències.
I és que a vegades les visites al celler no satisfan les expectatives dels enoturistes. I per què no? Doncs perquè un cop vist un celler, vistos tots. Sobretot si les visites es focalitzen en narrar els trets que gairebé tots els elaboradors tenen en comú: unes vinyes situades en llocs específics, sempre molt ben triats; una entrada de verema, una tolva, una trepitjadora, una desrapadora, una premsa, unes tines de vi, unes bótes de roure, una sala d’envelliment d’ampolles, una etiquetadora, etc… Quin celler no necessita tot això? El primer dia que veuen les entranyes d’un celler observen curiosos la novetat, el segon dia escolten amb atenció per veure si els expliquen alguna cosa que divergeixi de la primera i única versió que han escoltat, el tercer dia ja se senten tot uns experts i els expliquen al debutant del costat les coses que no han entès. I el quart dia…no hi ha quart dia, un turista té moltes altres coses noves per descobrir.
El proper seminari per a professionals que es dediquen a l’enoturisme, la Vívid enoConference, que tindrà lloc el 10 d’abril del 2015 a Calonge-Sant Antoni (Girona) tractarà com a eix principal com millorar aquesta clàssica visita al celler, com treure-li rendiment econòmic i com organitzar la oferta enoturística d’un celler o altre negoci dirigit al públic enoturístic. A part de les ja conegudes ponències d’experts en aquest àmbit, amb conferenciants com Paul Wagner, Alícia Estrada o Damià Serrano, aquesta edició té un nou format: els tallers de casos pràctics. A la tarda, Paul Wagner i Pau Canaleta oferiran dos tallers per a petits grups que aniran encarats a mostrar casos pràctics dels participants i a buscar solucions aplicant les lliçons apreses en les conferències teòriques.
Cal destacar alguns casos d’èxit, de cellers i institucions que han apostat per l’enoturisme en majúscules i que han aconseguit atraure un gran nombre d’amants del vi i la gastronomia. Com fa el Patronat de Turisme Costa Brava-Girona de la mà de la figura divina de Bacchus, que durant tot el mes d’abril rondarà pel Vívid, el festival del vi de l’Empordà, que en la seva segona edició es planta amb més de 100 activitats programades.
O bé alguns cellers com Segura Viudas de Torrelavit al Penedès amb la seva activitat de birding per les vinyes; o La Vinyeta de Mollet de Peralada a l’Alt Empordà, amb els seus sopars sota les estrelles entre moltes d’altres propostes; o Oller del Mas al Pla de Bages, que amb un autocar que surt des del centre de Barcelona porta a centenars de turistes estrangers cada setmana a visitar el seu celler del S.X d’alt valor patrimonial i els complementa la visita i el tast amb una exposició d’art itinerant a la seva galeria, situada a dalt de tot del castell, amb unes vistes panoràmiques de Montserrat.
I us preguntareu què és això de l’avorri-tast? Doncs bé, el més petit de casa meva està fart d’anar a tastos de vins i a visitar cellers, activitats que per professionals del vi i per a winelovers tenen molt d’atractiu, però que per mainada són un autèntic suplici. I els ha batejat amb el nom de “avorri-tastos”. A nosaltres, és clar, ens fa molta gràcia. Però havíem de trobar la manera de poder fer enoturisme en família, on tothom tingués el seu espai i el seu moment de diversió, així que mica en mica hem anat descobrint aquests cellers que ofereixen autèntiques experiències enoturístiques pensades per a grans i petits. El cap de setmana vinent anirem a La Gutina (abans celler Can Torres), un celler de Sant Climent Sescebes amb gairebé més dòlmens a les vinyes que tines al celler, un lloc màgic on l’IAEDEN ens farà un taller d’identificació d’invertebrats. Nosaltres tastarem els seus vins, però ell ja no podrà dir que ha anat a un altre avorri-tast. I de mentres, seguirem investigant.
