Ara per ara qui vol fer enoturisme per Catalunya ha de tenir reserva prèvia, del contrari costa trobar cellers oberts els caps de setmana on es puguin tastar vins. Curiosament, però, alguns cellers que a vegades no fan visites concertades ni tampoc activitats a les vinyes, sí que obren les portes dissabtes i diumenges per tal que puguis tastar els seus vins abans de comprar-los. I és que aquesta és l’activitat més senzilla i la que té més demanda, el que en anglès segurament anomenarien el “Taste & Shop”.
Farà uns deus anys els cellers catalans començaven a programar visites guiades pels seus clients, amics i coneguts. Mica en mica es van anar creant els clubs de turisme de les rutes del vi. Actualment existeixen cinc rutes articulades a Catalunya, la de Priorat Enoturisme, la Ruta del vi de Lleida, Enoturisme Penedès, la recent creada Ruta del vi DO Alella i la Ruta del vi DO Empordà. Molt bé, tot rutlla i l’enoturisme tira endavant amb força. Cada cop hi ha més productes enoturístics, cada un d’ells més original: food trucks entre vinyes, astronomia i vi, tallers de perfums i vins, meditació i tast de vins…molta creativitat i energia hi ha darrera de les desenes de propostes que s’ofereixen al llarg de l’any. Però totes aquestes activitats tenen dates concretes i sovint es requereix reserva prèvia. Cosa del tot comprensible, ja que és inviable tenir-les a disposició dels turistes cada dia i a tot hora.
És per això que em pregunto si no estem creant i creant, i gastant moltes energies en idear noves propostes i ens estem deixant perdre la oportunitat de donar a conèixer el nostre vi a molts visitants que estan de passeig per les vinyes, que senzillament passaven per davant del nostre celler sortint del restaurant i els venia de gust parar una estoneta abans d’arribar a casa i tastar alguns vins desconeguts i possiblement comprar, ni que sigui unes quantes ampolles de vi per les properes setmanes, o potser inclús algun altre producte que els cridi l’atenció. Sense visita, sense reserva. No és una experiència irrepetible, és tan sols uns compra diferent, d’un cap de setmana qualsevol. Són moltes les persones que treballen tantes hores entre setmana que no tenen temps de planificar els cap de setmana. Posem-els-hi fàcil: vine, tasta i compra.
No deixa de ser curiós, com deia, que cellers que no fan enoturisme en majúscules tinguin clar que els dies festius cal “obrir la paradeta” per aprofitar el flux de gent que passa a prop del celler; i en canvi, cellers super actius a nivell turístic no donin aquesta oportunitat als seus possibles clients que, això sí, no tenen reserva prèvia.
I si dediquem una part de les energies i les inversions en crear espais informals de tast per visitants sense programa de visites? Crec que una ruta del vi exitosa deu ser aquella que et permet recórrer-la d’una manera molt intuïtiva i improvisada. Unes senyals a la carretera per poder seguir la ruta, uns cartells a l’entrada de cada celler amb els horaris, unes webs amb els horaris d’obertura i els horaris de visita. Coses senzilles, però molt útils. I si els agrada repetiran. No és això el que volem?
Article publicat el 16 de novembre de 2016 a La Conca 5.1
