En una terra que fa frontera amb els Pirineus i el mar Mediterrani neixen els vins de l’Empordà. Com diu la sardana l’Empordà d’Enric Morera amb lletra del poeta Joan Maragall, on un pastor i una sirena s’enamoren i finalment es troben enmig de la plana empordanesa. Un paisatge que confereix molta personalitat. Vinyes amb aires de tramuntana, un vent que passa entre-muntanyes per assecar els ceps plantats a les carenes de la serra de l’Albera, vora la plana dels Aiguamolls i a les terrasses del Cap de Creus. Tota aquesta orografia dóna com a resultat una àmplia heterogeneïtat de terroirs, on creixen vins mediterranis diversos. Tanta varietat també afecta el caràcter de les persones que viuen en aquest petit país del nord-est de Catalunya, que són persones creatives que s’esforcen per mostrar la seva singularitat sense deixar enrere les arrels, que per sota terra ens uneixen a tots.
Gent tocada per la tramuntana. Sempre s’ha dit que els empordanesos estan sonats, que són esbojarrats i excèntrics. I de tant en tant, de cop i volta, enmig de tanta bellesa i tan marcada singularitat, en surt un que és un geni, un visionari. Està clar que qui posa etiquetes sempre s’equivoca, qui generalitza s’oblida dels detalls i obvia les puntualitzacions, i llavors erra. Però també és cert que la fama no s’agafa perquè sí. Jo, que sóc gironina, puc assegurar que viure a l’Empordà pot arribar a ser una autèntica borratxera diària. Aquí només es deprimeix qui és pobre d’esperit, perquè amb tanta riquesa natural, amb aquest clima mediterrani temperat, i al costat de gent apassionada i d’una terra encara verge per cultivar es fa difícil no embriagar-se de vida a cada aclucada d’ull.
Un festival de vins que transmet autenticitat
Potser per això enguany el Festival Vívid ha volgut posar èmfasi en aquesta riquesa de paisatges, persones i vins que té l’Empordà, concentrant les activitats enoturístiques de cada cap de setmana en un espai natural diferent. La primera setmana les activitats tindran lloc a la Plana, la segona setmana a l’Albera, la tercera setmana al Baix Empordà i la quarta setmana al Cap de Creus.
L’edició 2017 s’inaugura el primer dia d’abril amb una activitat que en moltes regions franceses ja fa molts anys que es fa. S’organitza una caminada matinera per les vinyes de Capmany, el poble que més cellers té dins la Denominació d’Origen Empordà. El punt de trobada és la nova agrobotiga del poble, que es troba en l’antiga cooperativa El Parral de Capmany de 1916. A partir de les dotze del migdia, els que hagin suat la cansalada amb els nens a coll o seguint el ritme dels avis parant a cada pas per explicar les seves historietes, podran degustar vins de dotze dels vint-i-vuit cellers que formen part de la Ruta del vi DO Empordà i calmar la gana amb la botifarrada que hi haurà dins l’agrobotiga.
Pels que es quedin aquell cap de setmana al Baix Empordà, el diumenge 2 d’abril s’organitza una trobada de gent que fa fotos més maques del que és habitual i les penja a l’Instagram. Per això la trobada tindrà lloc en un celler especial, molt difícil de fotografiar pels que no som experts, i molt fàcil al mateix temps, per la seva simplicitat. El celler Brugarol, dissenyat per l’estudi d’arquitectura RCR guanyadors recents del Nobel d’arquitectura, el premi Pritzker, s’amaga entre ombres i escletxes de llum, sota terra. Un repte pels qui disparin sense flash, una experiència pels qui vulguin sentir el silenci i la puresa de la terra.
Indrets màgics que fan reviure la història d’un paisatge vinícola
Descarrega el programa del Festival Vívid 2017
De fet, una de les activitats que en altres edicions del Vívid va tenir més èxit foren els tastos de vins en paratges emblemàtics de l’Empordà. Llocs com el monestir benedictí de Sant Pere de Roda, situat en un punt estratègic de la serra de Verdera, des d’on es contempla la mar d’amunt del Cap de Creus, i des d’on es podien veure els vaixells pirata abans que arribessin a la costa, i així poder prevenir la gent de baix el poble. Poder tastar vins contemporanis de l’Empordà envoltada de tanta història és una sensació que et transporta i et fa volar la imaginació. Aquest monestir, que avui dia s’ha convertit en un punt d’interès turístic per senderistes i amants de la història patrimonial de Catalunya, en el seu dia fou un lloc de retiro espiritual, on els monjos preservaven el coneixement i la cultura del vi. Les feixes de pedra seca que l’envolten eren plenes de varietats que avui dia ja no existeixen, i entre aquestes parets s’hi guardaven vins que ara ja no podem degustar ni tampoc saber quin gust tenien o quines olors desprenien. Tant de bo les parets de pedra estiguessin plenes de símbols, com les piràmides egípcies, que ens relatessin com elaboraven el vi aleshores. O els passadissos subterranis amaguessin diaris manuscrits amb l’avaluació de les anyades, les notes de tast dels seus millors vins o les factures de venta per saber a qui els hi venien i per quants rals, o cèntims, o cabres.
És tal l’èxit d’aquests tastos singulars que enguany se n’han creat de nous. Com el tast de vins de Cantallops al Castell feudal de Requesens, construït amb la mateixa roca granítica que hi ha a les muntanyes de l’Albera. Un tast on es podran tastar els vins dels cellers de Cantallops, Vinyes dels Aspres i Masia Serra, dos cellers capdavanters a l’Empordà, que destaquen per la seva Garnatxa de l’Empordà i d’altres vins dolços naturals elaborats també amb garnatxa blanca i garnatxa roja.
L’Empordà, com a regió mediterrània que és, elabora molts vins dolços particulars que la diferencien de la resta del món, i ho fa utilitzant varietats blanques com la garnatxa blanca o el moscatell, varietats vermelles com la garnatxa roja, o fins i tot varietats negres com la garnatxa negra. Un cop més la realitat és tossuda. Una terra heterogènia, una gent creativa, un paisatge de mar i muntanya.
Fotografia de Finca Garbet de Colera, feta des de la platja del Borró de Llançà
Març 2017, La Conca 5.1
