Una de les motivacions més esteses de qualsevol turista és tastar la gastronomia exòtica del lloc on se’n va de viatge. L’Empordà deu ser una de les poques regions vinícoles que, fins fa poc, no oferia els seus vins als visitants. A grans trets, hi havia dos tipus de restaurants on podies tastar vins de l’Empordà, o bé en restaurants d’alta gamma, on trobaves vins de l’Empordà i també de tot el món; o bé en restaurants de menú on tenien el vi de l’Empordà com a vi de la casa, ja fos a granel o en ampolles de baix cost. En aquesta situació els nostres vins no es donaven a conèixer als turistes, i per tant, no generaven enoturisme. Tampoc, és clar, entre els propis catalans.
L’altre dia vam anar a fer un menú en un petit restaurant de Llançà, el Fonoll marí, i quina sorpresa al veure que tenien un dispensador de vins per prendre vins a copes amb algunes ampolles de l’Empordà a dintre. El vi de la casa, però, que també era empordanès, el servien a granel i estava oxidat, era fluix d’acidesa i poc aromàtic. La carta de vins començava amb els negres de l’Empordà, els seguien Penedès, Rueda, Rioja, Ribera del Duero i la Champagne, que ara recordi. I és que, malgrat que les cartes de vins no segueixen un criteri gaire coherent, hem fet un gran pas: posar els nostres vins a davant, i no només amb dos o tres referències, sinó que se’n puguin escollir com a mínim deu de diferents.
Altres exemples ens demostren que hem agafat el bon camí per millorar el servei del vi en els restaurants. En el camp acadèmic s’han obert nous cursos per formar a joves treballadors del sector de la restauració, com el Curs de Cuina i Serveis de Restauració de 1.000 hores que es farà a l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà. O els cursos de formació ocupacional per a cambrers i cuiners que va organitzar el Centre Cívic Ter de Taialà. Cal que valorarem la feina del cambrer com un servei professional, que requereix formació i passió, com qualsevol altre feina ben feta.
I, com que una cosa porta a l’altre, els vins de l’Empordà entren a les cartes dels restaurants i la demanda d’enoturisme augmenta. Al 2013 s’ha creat la Ruta del Vi DO Empordà impulsada pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona, que agrupa cellers, restaurants, hotels i empreses d’activitats vinícoles. Els membres de la ruta entenem que per vendre primer cal donar a tastar, i sobretot, cal donar-se a conèixer. Castell de Peralada, per exemple, o la Cooperativa d’Espolla han obert parades davant dels seus cellers, obertes cada dia durant els mesos d’estiu, on es serveixen copes dels seus vins a preus molt populars.
Encara no podem dir que passejant per les nostres terres es respiri vi de l’Empordà a cada cantonada, però si que podem afirmar que anem pel bon camí. Creure en els nostres productes és creure en la nostra cultura. El vi és cultura i l’hem de valoritzar, i per tant, els vins de casa a davant.
No és fàcil, però és tan necessari que el sector turístic mostri el producte de proximitat com quelcom desitjable
totalment d’acord Laura, però crec que hi han molts restauradors que tenen por a fer aquest pas tant important del que parles! suposso que tampoc és fàcil canviar el concepte de la gent d’un dia x l’altre, però sens dubte aquest és el camí 😉